Des de l’inici dels temps, l’ésser humà ha intentat dividir el cicle natural de la terra al voltant de l’eix de rotació i de translació en petites parts mesurables i diferenciades entre elles. Això vol dir que ha intentat, amb major o menor precisió, definir els dies, les setmanes, els mesos de l’any i les estacions. En referència a les estacions de l’any, hi ha quatre moments que marquen un canvi en el temps, en la natura, en l’entorn, i, en definitiva, dels costums. Són el què coneixem com a Solsticis i Equinoccis, i són moments en què, des de les tradicions paganes, es celebren festes i es comencen a crear les tradicions populars.

És cert que, com a contraposició a aquests moments en què la natura ens marca què hem de fer (si és moment de sembrar o de plantar, per exemple), des del poder s’ha intentat controlar a la societat i imposar costums i tradicions que, tot i estar molt relacionades amb els cicles naturals, tenien un fort component opressor cap a les persones. Per exemple, durant la Quaresma Cristiana, no es pot menjar carn. L’abstinència o el dejuni marquen com ha de comportar-se la societat durant una època de reclusió, de guarda. Però, com hem dit, ja no és la natura qui imposa l’abstinència, sinó el poder, i si algunes persones tenien el poder suficient, podien adquirir les butlles, cosa que els evitava haver d’abstenir-se de… certes coses.

Però el poder no és ruc, i sap perfectament que si tens una societat oprimida durant un període molt perllongat en el temps, tard o d’hora la societat se’t girarà en contra. És per això que, entre moments d’opressió, cal que hi hagi petits moments de disbauxa, moments de festa que destensen l’olla a pressió que pot acabar esdevenint una societat obligada a sotmetre’s. És per això que, tot i el poder i la opressió, es mantenen festes i celebracions com els carnavals (carnelevare o carns llevades) o carnestoltes (carnes tollĭtas o carns tretes), que mantenen a la societat distreta de les penúries que ha de viure durant la resta de l’any.

El poder no és ruc, però les persones tenim la capacitat de superar l’adversitat i sempre ens les acabem empescant per transgredir la norma imposada, per superar la censura, per empescar-se la manera de Transgredir i saltar-se les normes establertes que consideri injustes. A més, sabem que si ho fa en els moments de celebració, el poder no tindrà la força suficient com per aplacar la disbauxa de la multitud, és a dir, serà difícil de fer-la callar o aturar-la. És cert que pot censurar més, però la creativitat de la societat ens ha demostrat al llarg de la història que pot combatre aquesta censura.

Tornant als temps actuals, ens trobem en una societat en la que qualsevol cap de setmana pot ser un moment de disbauxa per a una bona part de la societat, i això li ha servit al poder per a treure importància als moments naturals de disbauxa, dividint a la societat i minvant la força que unida podia tenir. Perden força els moments naturals de disbauxa, qualsevol persona pot trobar disbauxa a una discoteca, a un concert o al Netflix, de manera que, tot i seguir oprimits, ja no sabem en quins moments podem exercir una pressió unificada contra el poder.

Sota aquesta premissa, des del Ton i Guida portem uns anys intentant recuperar l’essència i la importància dels moments que la pròpia natura ens brinda per a gaudir de la cultura popular i tradicional entesa tal i com l’hem descrit. Vam començar el viatge fa un parell d’anys, en plena pandèmia, parlant sobre la importància dels Solsticis i els Equinoccis, que marquen el calendari i el fer de les societats i cultures arreu del món. L’any passat vam fer èmfasi en com la Transgressió ens ajudava com a societat a avançar i a fer pressió en contra del poder que ens oprimeix. Enguany, la temàtica que hem escollit per al Cicle de Cultura Popular és la Sàtira.

I perquè la sàtira? Doncs perquè a través d’allò irònic som capaços de dir coses que la censura no ens deixaria dir. És la sàtira la que ens permet trobar escletxes en l’estructura del poder que fan que certs missatges i idees arribin a la societat i permet que la gent es plantegi coses i que evolucioni. I com que la sàtira és present en moltes formes d’expressió cultural, des del Ton i Guida et portem un Cicle d’Activitats programades per a poder entendre i experimentar la sàtira, ja sigui en forma escrita, musical o visual.

Però per a que ens entengueu millor, aquí us deixem el programa complet del Cicle Satíric del Ton i Guida, totes elles de la ma de grans professionals de la cultura i de la sàtira en cadascun dels seus respectius camps d’expressió. Ens hi acompanyeu?

  • 1 de Febrer: Xerrada: “Sàtira per la salut (o fem la revolució?)”. Amb l’antropòleg Enric Miró, excap d’exposicions del Museu Etnològic de Barcelona.
  • 7 de Febrer: Presentació de l’exposició: “Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats. 1902-1912” amb el Jaume Capdevila “Kap”, dibuixant d’humor i caricaturista dels diaris La Vanguardia, El Mundo Deportivo o la revista El Jueves, entre d’altres
  • 15 de Febrer: Xerrada: “Literatura Satírica de Festa: El Poder de la Paraula”. Amb l’antropòleg i pedagog Pep Fornés, exdirector del Museu Etnològic de Barcelona.
  • 24 de Febrer: Concert: “El Poder de la Paraula Cantada” amb AlCarrer!, grup referent de la música popular i tradicional.
  • 26 de Març, 2 i 9 d’Abril: Taller: “Versots: El Poder de la Paraula Estripada” a càrrec de l’actor, humorista i presentador Fermí Fernàndez.